Els alumnes de cinquè i sisè hem visionat la pel·lícula “Els 400 cops” de François Truffaut.
Després de veure-la, la recomanaríem per alumnes de cicle superior perquè el tema no és gaire adequat per a nens més petits ja que és bastant dur i hi ha algunes escenes complicades d’entendre. Ens ha anat bé veure-la, està carregada d’emocions/situacions emocionals i, ara que estem treballant en el curt, ens ha servit de molt per adonar-nos de com el director aconsegueix expressar-les. En aquesta pel·lícula hi ha molts aspectes a comentar ja que tant la situació del personatge com la manera com està filmada, donen molt de joc. És un film molt emotiu, trist i mostra una vida complicada plena de dificultats. Hem notat que el director ha pensat molt en com és el personatge, una persona no sempre és bona, tot depèn de les persones amb qui es relaciona, el que fa, com és el que l’envolta,... Aquesta pel·lícula ens ha ajudat a reflexionar, a entendre que no tothom és sempre igual i que no tot es fa amb mala intenció; les mentides de l’Antoine no eren per dolenteria sinó perquè l’ajudaven a defensar-se, pensem que si l’Antoine no tingués tants problemes, segurament seria molt bona persona ja que el que fa ho fa per sobreviure.
ESPAIS I SENSACIONS QUE S’HI VINCULEN (des del punt de vista de l’Antoine)
Casa seva: inseguretat, intranquil·litat, tristesa, incomoditat, por, fredor, soledat.
Escola: injustícia, incomoditat, inseguretat, despreci, inhòspit, incomprensió, avorriment. Ciutat: llibertat, felicitat, acompanyat, integrat, comoditat, despreocupació, independència. Menys quan la furgoneta el porta a l’internat (pla molt emotiu): tristesa, abandonament, incertesa...
Internat: enyorança, desconfiança, desig de llibertat, desil·lusionat...
Platja: il·lusió, llibertat, alegria, felicitat, emocionat, lleugeresa...
TÍTOL
No són 400 cops com bufetades, sinó 400 cops emocionals. 400 cops és una manera de dir moltes vegades, té un sentit figurat.
“400 cops” és una frase feta francesa que vol dir: “passar-se de la ratlla”.
PERSONATGES
Relació amb els pares: freda, distant, poc comunicativa, no sincera, desatenta, interessada. El pare passa a mostrar-se despreocupat a sever, mentre que la mare és molt egoista.
Relació amb el mestre: el mestre es mostra poc reflexiu, poc comunicatiu, no s’interessa per allò que pugui passar/interessar als seus alumnes. Relació basada en l’autoritarisme (mestre) i la submissió (de l’Antoine).
QUÈ PODRIA AJUDAR A L’ANTOINE A SUPERAR AQUESTS COPS?
Li diria...
... que penses en les coses bones que els seus pares han fer per ell, ni que fos una vegada (ser positiu).
... que intentés parlar amb els pares.
... que comptés amb mi per qualsevol cosa (dormir, menjar, suport emocional...).
... que cal buscar a algú (adult) que pugui ajudar-lo a parlar amb els seus pares i l’ajudaria a trobar-lo.
LA MÚSICA
La música té un paper molt important perquè t’ajuda a entendre l’emoció de les escenes i del personatge : quan se l’emporten a l’internat, quan se n’escapa i arriba a la platja, a les fires, ..
Després de veure-la, la recomanaríem per alumnes de cicle superior perquè el tema no és gaire adequat per a nens més petits ja que és bastant dur i hi ha algunes escenes complicades d’entendre. Ens ha anat bé veure-la, està carregada d’emocions/situacions emocionals i, ara que estem treballant en el curt, ens ha servit de molt per adonar-nos de com el director aconsegueix expressar-les. En aquesta pel·lícula hi ha molts aspectes a comentar ja que tant la situació del personatge com la manera com està filmada, donen molt de joc. És un film molt emotiu, trist i mostra una vida complicada plena de dificultats. Hem notat que el director ha pensat molt en com és el personatge, una persona no sempre és bona, tot depèn de les persones amb qui es relaciona, el que fa, com és el que l’envolta,... Aquesta pel·lícula ens ha ajudat a reflexionar, a entendre que no tothom és sempre igual i que no tot es fa amb mala intenció; les mentides de l’Antoine no eren per dolenteria sinó perquè l’ajudaven a defensar-se, pensem que si l’Antoine no tingués tants problemes, segurament seria molt bona persona ja que el que fa ho fa per sobreviure.
ESPAIS I SENSACIONS QUE S’HI VINCULEN (des del punt de vista de l’Antoine)
Casa seva: inseguretat, intranquil·litat, tristesa, incomoditat, por, fredor, soledat.
Escola: injustícia, incomoditat, inseguretat, despreci, inhòspit, incomprensió, avorriment. Ciutat: llibertat, felicitat, acompanyat, integrat, comoditat, despreocupació, independència. Menys quan la furgoneta el porta a l’internat (pla molt emotiu): tristesa, abandonament, incertesa...
Internat: enyorança, desconfiança, desig de llibertat, desil·lusionat...
Platja: il·lusió, llibertat, alegria, felicitat, emocionat, lleugeresa...
TÍTOL
No són 400 cops com bufetades, sinó 400 cops emocionals. 400 cops és una manera de dir moltes vegades, té un sentit figurat.
“400 cops” és una frase feta francesa que vol dir: “passar-se de la ratlla”.
PERSONATGES
Relació amb els pares: freda, distant, poc comunicativa, no sincera, desatenta, interessada. El pare passa a mostrar-se despreocupat a sever, mentre que la mare és molt egoista.
Relació amb el mestre: el mestre es mostra poc reflexiu, poc comunicatiu, no s’interessa per allò que pugui passar/interessar als seus alumnes. Relació basada en l’autoritarisme (mestre) i la submissió (de l’Antoine).
QUÈ PODRIA AJUDAR A L’ANTOINE A SUPERAR AQUESTS COPS?
Li diria...
... que penses en les coses bones que els seus pares han fer per ell, ni que fos una vegada (ser positiu).
... que intentés parlar amb els pares.
... que comptés amb mi per qualsevol cosa (dormir, menjar, suport emocional...).
... que cal buscar a algú (adult) que pugui ajudar-lo a parlar amb els seus pares i l’ajudaria a trobar-lo.
LA MÚSICA
La música té un paper molt important perquè t’ajuda a entendre l’emoció de les escenes i del personatge : quan se l’emporten a l’internat, quan se n’escapa i arriba a la platja, a les fires, ..
No hay comentarios:
Publicar un comentario