Seqüència al reformatori:
Mentre miràvem la seqüencia hem sentit tristesa, perquè no deixen entrar al seu millor amic René. L’Antoine sent alegria i tot seguit tristesa al veure que el seu amic se'n va. L’Antoine se sent decebut per no poder estar amb el seu amic.
Comença amb una panoràmica de com els familiars entren al reformatori, una altra panoràmica quan es veu la finestra amb tots els nens. Un pla fix quan veu al seu amic i va fent diferents plans de com el seu amic parla amb el porter. Ell va cridant el nom del seu amic, després una panoràmica quan la mare entra i una altra quan el seu amic se’n va amb la bici cap a casa seva. Els plans són oberts i tancats, n’hi ha de tots dos tipus (van variant).
Durant bastants plans hi ha una música suau que sembla ser de violí i li dona un punt de tristesa.
Els plans estan gravats amb diferents òptiques.
Ens agradaria filmar quan els nens surten del col·legi a la manera de François Truffaut a 400 coups. Ho faríem al migdia quan els que se,n van a dinar a casa surten per la porta principal, des d’un angle en el que es pogués veure els pares i els nens que surten. 
Seqüència final a la platja:
Quan l’Antoine s’escapa del reformatori compleix el seu somni, que és veure el mar. En aquest moment l’Antoine se sent alegre, impressionat per veure el mar i a la vegada espantat per haver-se escapat del reformatori. Quan arriba a la platja, sentim que era el seu somni per la música i per la cara d’alegria que posa.
Quan surt del reformatori els tràvelings cada vegada es van fent més oberts. Hi ha una panoràmica que és de dreta a esquerra molt llarga i es para quan veiem a l’Antoine als arbres. Tot seguit baixa les escales i comença un tràveling de la platja. Es veu el fons més fosc, hi ha reflex de les basses a la sorra. Quan arriba a l’aigua el tràveling para.
L’escena final transmet tristesa, ràbia, solitud, alegria, emoció, espant i por. El tràveling del final, que segueix a l’Antoine, nosaltres ho filmaríem també en un cotxe i a la platja de l’Estartit (Pals).